‘Vaiga’!, Cinteta no em mires
que dels teus ulls hi surt foc.
Del dia que vas mirar-me
que està bullint lo meu cor.
Aquí estic dalt de la rama,
dalt de la rama més alta.
Si collint, collint, caïa,
ai!, que Sant Antoni em valga.
Collint olivetes fargues,
aquí dalt de tot m’estic.
Face rogatives , mare,
perquè no caigue son fill.
Calle de Censalsacosta
yo te voldria empedrar
de perlas y diamantes
y ‘petxinitas’ del mar.
L’escala d’aquesta vida,
l’has de pujar a poc a poc,
que si la puges de pressa
cauràs al primer escaló.
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries